Muntanya

1. ANIVERSARI DE LA FEDERACIÓ VASCO NAVARRA D?ALPINISME (23-5-1999)

El 23 de maig de 1999 vam conmemorar a Elgeta, devant de miliers de muntanyencs, el 75 aniversari de la F.V.N.A.. Les activitats organitzades al voltant del 75 aniversari ja havien començat des de feia una setmana amb la projecció de diferents audivisuals: "Ruta a la Torre Central de Paine-Patagonia", "Travesía con esquis de montaña en los Alpes", conferencies etc. La vispera, el dia 22 de maig, el grup de música Oskorri, va omplir el frontó municipal d?Elgeta, amb el que sería sens dubte el próleg del que anava a succeir el dia següent.

Ja a primera hora del mati van començar a pujar a Elgeta els cinc bastons que sota la crida "Goazen Mendirik Mendi" havien iniciat la travessa al desembre de 1998 en representació de les cinc Federacions Territorials: Araba, Gipuzkoa, Bizkaia, Nafarroa i Iparralde, en els cims de l?Aralar.

Aquets cinc bastons acompanyats per centenars de muntanyencs, van anant arribant un a un a les planes d?asentzio. A mig mati es va oferir una misa allà mateix, essent especialment recordats tots els muntanyencs desapareguts. Un cop finalitzada la misa, els muntanyencs van baixar al municipi donant pas a les activitats més solemnes previstes per aquell dia.

Ja en la plaça d?Elgeta, els bertsolaris Xabier Lizaso, Andoni Egaña i Ainhoa Agirreazaldegi els van donar la benvinguda. Desprès l?Alcalde d?Elgeta (Patxi Basauri) i el President de la Federació Basca de Muntanya (Paco Iriondo) van oferir els seus corresponents discursos.

A continuació Paco Iriondo va descobrir una placa en conmemoració al 75 aniversari, que des de llavors llueix en la façana de l?Ajuntament. Els dantzaris d?Elgeta i el grup "Haritz" d?Elgoibar ens van fer gaudir de diferents balls, mentres que el grup coral d?Elgeta i els trikitilaris Ohiane i Eneritz ens van cantar varies cançons. Però sens dubte el moment més emotiu del dia va ser l?homenatge a un dels homes més grans i més estimats del muntanyisme Basc: XEBE PEÑA.

Al migdia es va celebrar un dinar multitudinàri en el frontó,essent homenatjeats nombroses persones vinculades al muntanyisme Basc: Josetxo Uría, Pedro Udaondo, Alberto Besga, Juan Ignacio Lorente, Juanito Salazar, Amaia Aranzabal, Pili Gamuza, Juanito Oiartzabal, Iñaki San Juan i Txato Agirre.

Ja per la tarda, desprès de l?actuació del grup de música "Maixa eta Itziar" es va donar per acabada la gran festa que el muntanyisme Basc va celebrar el diumenge 23 de maig de 1999 a Elgeta. Van ser més de tres mil persones les que durant aquest dia es van acostar a Elgeta i van ser moltes també les federacions Autonòmiques que van estar presents a Elgeta: La Andalusa, La Aragonesa, La Canaria, La Castellano-leonesa, La de Castella La Mancha, La Catalana, La Extremeña, La Gallega, La Madrileña, La Murciana, La Valenciana i La Española.

LA PLAÇA D?ELGETA

Segurament no hi haura cap altre lloc a Euskal Herria que concentri tantes evocacions i que hagi estat testimoni d?una successió de fets desicius per la història de l?alpinisme Basc com la plaça d?Elgeta.

Creuant l?arc que obre el pas a la carretera d?Elorrio, sota la que era l?antiga casa de arbitrios, el visitant d?Elgeta es troba en un recinte ample, quadrangular, presidit per l?edifici de l?Ajuntament. Un recorregut pel perímetre d?aquesta plaça constitueix un viatge a través del temps i de la història sentimental del muntanyisme Basc.

Sobre els porxos del Ajuntament es troben les plaques en les que es llegeix: Federación Vasco Navarra de Montañismo, Bodas de Oro, 1924-1974, Federación Vasco Navarra de Montañismo, 1924-1999.

En un lateral del mateix edifici es fixa una altra placa que anuncia el nom del lloc mendizaleen Plaza. Continuant el passeig, sobre la façana blanca de la Societat Oskarbi, junt a la carretarea de Bergara, crida l?atenció una tercera placa: en la que es recorda que en aquest lloc es va fundar al 1924 la llavors anomenada Federación Vasco Navarra de Alpinismo.

Encara que pugui semblar una paradoxa, un dels llocs més emblemàtics del muntanyisme Basc, no és el cim d?una muntanya, si no la plaça d?un poble, la Plaça d?Elgeta.

La Plaça d?Elgeta es diu Mendizaleen Plaza per acord municipal adoptat el 1-8-1978, encara que el acord no volia sinó adaptar el primitiu nom, adoptat 52 anys abans, "Plaza de Alpinismo" a la situació present del País en procés de transició a la recuperació social i pública de la llengua, cultura i tradicions.

La Plaça d?Elgeta és pel muntanyisme d?Euskal Herria, el punt des d?on va sorgir la seva federació, la seva incorporació al moviment que potenciava l?organització de l?activitat esportiva en entitats supralocals de caràcter nacional, que pogueren donar una empenta i gestionar els interessos esportius comuns, d?altra manera impensable per entitats més petites.

Un objectiu ben definit en el primer article del reglament que els muntanyencs es van donar a si mateixos per desenvolupar el nou organisme:

*Constitueix un organisme comú i superior a totes les agrupacions de muntanya i excursionisme de les tres provincies Basques i Navarra, encarregat de la iniciació, gestió i organització de tots els assumptes d?interès general amb relació amb la muntanya i el excursionisme en la regió*.

La Plaça d?Elgeta no és un lloc emblemàtic per la seva alçada sobre el nivell del mar, però si per la seva situació geogràfica quasi en el centre de la que avui és la Comunitat Autònoma Basca. En la reunió celebrada en l?Ajuntament pels representants de les Associacions es va aprobar el reglament i es va firma l?Acta Fundacional decidint que la nova associació es dirà " Federació Basco Navarra d?Alpinisme" i es va anomenar a Antxón Bandrés el seu primer President.

Va ser ell qui devant de miliars de muntanyencs, va proclamar el neixament de la "Federació Basco Navarra d?Alpinisme". No existeix cap relació concreta dels clubs fundadors, però nomès dos anys després, quan es torna a celebrar una Assamblea a Elgeta, son ja seixanta nou els clubs que s?han afegit a la Federació .

Nomès cinc d?aquesta llarga llista de clubs mantenen avui en dia activitats relacionades amb el muntanyisme: C.D. Bilbao, Baskonia, Bilbao Alpino Club, Club Deportivo Eibar i C.D. Fortuna.

En aquella segona trobada, el 30 de maig de 1926,es va arribar a l?acord d?amistat entre el muntanyisme Basc i l?Ajuntament, expressat per la vil.la en l?imposició del nom "Plaça de Alpinisme" a aquell espai "Agafat" novament pels muntanyencs i legalitzat pel muntanyisme en el pergamí entregat a l?Alcalde: "En la Noble I Lleial Vil.la d?Elgeta va volguer tenir el seu bressol la Federació Basco Navarra d?Alpinisme. En aquesta Casa Consistorial van sellar els fundadors el succès i la seva estimació a la muntanya. Amb hospitalitat i noblesa inolvidables". Elgeta va festejar el succès i ho recorda en el nom de la seva plaça.

Els testimonis que es guarden d?aquella segona Assamblea a Elgeta, posen de manifest que els gestors de l?òrgan federatiu s?havien pres seriosament la seva responsabilitat i que els muntanyencs estaven decidits a tot per desenvolupar la seva afició. El muntanyisme Basc va seguir celebrant reunions a Elgeta, una especialment significativa va ser al abril de 1936, on es podía veure clar que l?activitat federativa estava sota mínims.

Uns mesos després la guerra, que va trencar tantes vides i il.lusions, es va fer amb la plaça i va pretendre trencar el vincle del poble amb el muntanyisme fent que es passes a dir Plaça d?España, de la mateixa manera que va convertir la Federació en una Delegació de la Federació Espanyola.

El muntanyisme Basc que es va quedar desangelat, va tornar a Elgeta, a la seva plaça, al 1949, per conmemorar les bodes de plata i després d?alguna concentració extraordinària, va tornar novament i molt regenerat en el seu aspecte federatiu, quan el seu òrguen comú de gestió, llavors Federació Basca de muntanya, va celebrar els 50 anys de història, el 19 de maig de 1974. Va ser llavors quan es va descobrir solemnement la plaça que avui encara es recorda a l?acte fundacional del 1924.

El 23 de maig de 1999, es va celebrar a la Plaça d?Elgeta ("Mendizaleen Plaza")el 75 aniversari de la Federació, amb una resposta multitudinària per part de tots els muntanyencs. Sens dubte , actualment, la Federació Basca de Muntanya està vivint un dels seus moments més dolços de la seva història i cada dia son més els que componen aquesta gran família.