História

Hi ha trobades arquelògiques a Elgeta, del Neolític i Eneolític, però els veritables començaments de la vil.la son del segle XIV desprès de Crist.

El 13 de setembre de 1335, Alfons XI de Castella extèn a Valladolid la "Carta Puebla "amb la que fundaba la vil.la d`Elgeta en els camps de Maya, donant-li el Fuero de Vitoria, junt amb una sèrie de privilegis que nomès se?n podrien beneficiar els que anessin a viure a la Vil.la.

En un principi els pobladors de la Vil.la van trobar certes dificultats en l?aplicació de la Carta Puebla i el 20 d?agost de 1338 el Rei Alfons XI es va veure obligat a escriure en Guadalajara un altre document que detallava les pertenences de la Vil.la, quedant compreses dins dels següents límits:

Larrasole, sel d?Asurtza, Aigua d?Arreta, Mojones de Iraegui, Mojón d?Arrolaraz, Mojón d?Idoizarraga, Egoarribia de Yuso, sel d?Ansola, riu Ego amunt fins Beréngarate, Ganeremendia i aigua Epela (Epelerreka). El document mencionat, manaba al Merino Major de Guipúscoa, Ladrón de Guevara desllindar els tèrmes de la vil.la, per que així els seus habitants poguèssin viura-hi, mantindre els ramats, llaurar les terres…

Un any més tard el 26 d?agost de 1339, l?alcalde d?Elgeta Juan Garcia de Galagarra va aconseguir que aquest document es fes realitat devant de l?Escribà Públic de Mondragón Juan Ibañez. Malgrat això, encara va haver qui no volia cumplir aquesta demarcació i no va ser fins que el Rei D. Enrique II en les Corts de Toro del 15 de setembre de 1371 va extendre una Real Cédula, manant a tots els habitants de la jurisdicció respetar la demarcació.

El 16 de juny de 1348, el barri d?Oxirondo proper a Bergara, va decidir separar-se d?Elgeta i unir-se a la vil.la de Bergara.

Elgeta va participar activament en les lluites entre bàndols. Els senyors d?Elgeta, Parents Majors del Bàndol Gamboino van participar amb les seves hostes en incursions pels voltants, principalment devant de municipis propers que defensaven al bàndol Oñacino.

En el 1446, el Senyor i parent Major d?Elgeta, García d?Elgeta va morir en una d`aquestes lluites. Dos anys més tard el 23 de juny de 1448, es va produir l?aconteixament més violent entre els dos bàndols (la cremada de Mondragón). Van ser molts els Elgetarres que van participar en aquest espisodi bèlic. En aquell moment a Mondragón eren dues les families que es barallaven per manar a la vil.la, uns tenien als Gamboinos de la seva part i els altres tenien als Oñacinos. El 23 de juny de 1448 els Gamboinos que no podien doblegar als Oñacinos van optra per cremar la vil.la. Va ser un atac molt violent en el que va morir molta gent i com a conseqüència al 1456, el Rei va manar destruir les cases torre dels parents Majors, que van ser desterrats.

En el 1476 els Elgetarres van lluitar junt al Rei Ferran El Católic devant Lluis XI de França que havia invaït Guipúscoa y s?havia incorporat a Portugal, que estaba en guerra amb Espanya. A finals del segle XV, Elgeta va tenir un important litigi amb Eibar per una qüestió de límits de terres.

Anys més tard van discutir sobre el lloc que havien d?ocupar els seus representants en les juntes provincials i el ordre per emitir el vot, a la fi Eibar es va col.locar a l?esquerra del corregidor i Elgeta a la dreta, votant en primer lloc el representant d?Eibar. La guerra de les Convencionals (1793-1795), va tocar força aprop.

Les conseqüències d?aquesta guerra per Elgeta van ser molt importants, sobretot econòmicament, ja que van haver de pagar les despeses de la guerra venent terres comunals.

Entre 1808 i 1814, Elgeta va participar activament en la guerra de la Independència enfront França, pel que es va veure obligada a hipotecar la plata de l?esglesia i a vendre part dels seus bens comunals per pagar les despeses de la guerra. Les guerres Carlistes durant el segle XIX van empitjorar encara més la crisis financera del poble.

Si en la primera guerra Carlista Elgeta va haver de veure l?última arenga de Don Carlos abans de marxar a França, en la segona va ser testimoni de l?últim intent de resistència a les tropes Alfonsines entre la muntanya d?Intxorta i l?ermita de Sant Esteve. En l?any 1927 es va produir la separació dels barris d?Ubera i Anguiozar, que van passar a formar part de Bergara.

El 18 de maig de 1924 va tenir lloc a Elgeta un important esdeveniment, la fundació de la Federació Vasco-Navarra d?alpinisme, on va ser anomenat president D. Antxón Bandrés. Des de llavors Elgeta va quedar molt vinculada a la història del muntanyisme Vasc. La guerra civil de l?any 1936 va ser devastadora per la vil.la, ja que va haver un front situat en les seves muntanyes durant 7 mesos.

Com a conseqüència la major part dels seus edificis van ser destruits per part de l?aviació i artilleria de l?exèrcit Nacional, i va perdre la vida molta gent. Els anys posteriors a la guerra van ser molt durs sobretot a nivell econòmic i industrial, però malgrat això poc a poc i gràcies a l?esperit emprenedor dels seus habitants Elgeta va saber superar aquests anys tan durs.

En la dècada dels 40 l?activitat industrial va créixer molt, creixement que avui en dia segueix augmentant, no nomès en el sector industrial, sinó també en el social i urbanístic.